Un calendari ben curiós: arrenquem les set cames de la Vella Quaresma, una cada setmana, i quan quedi la última arribarà Setmana Santa!
Ja hem enterrat al Carnestoltes i arriba la Vella Quaresma amb 7 cames, just les setmanes que queden per Setmana Santa.Recordeu que la 1ª cama s'ha d'arrencar just la setmana següent del dimecres de cendra!!!
LA VELLA QUARESMA .-
La vella Quaresma
ja ha arribat
i Carnestoltes ha marxat.
La vella Quaresma
té set peus:
són set setmanes
fent-se creus.
Tra, larà, la-là,
au! prou nois i noies;
Tra, larà, la-là,
deixeu de cantar.
La vella Quaresma
ja ha arribat
i porta un bacallà salat.
La vella Quaresma
duu un farcell:
tot de verdura
en el cistell.
(Àngel Daban)
.jpg)
Els orígens de… LA VELLA QUARESMA
Tots coneixem la figura de la Vella Quaresma i sabem el que representa, però avui us vull explicar moltes més coses d’aquest personatge propi de la nostra cultura i les nostres tradicions.La Vella Quaresma és la representació de l’època de Quaresma, època que comença l’endemà del Dimecres de Cendra i acaba el Diumenge de Pasqua, es tracta del període de quaranta dies d el calendari litúrgic cristià, en el que es preparen per la Setmana Santa. Representa un període de reflexió i penitència per preparar-se per la celebració pasqual. Durant aquest període es practicava el dejuni i l’abstinència.
“Quaresma” deriva del llatí quadragesima, o el “quarantè” dia abans de Pasqua. La duració de la Quaresma, té el seu origen en el simbolisme que té el nombre 40 com a símbol de plenitud.
Com ja sabeu, les dates del Quaresma varien en funció de com quedi fixada la Pasqua, i pot oscil·lar entre el 4 de Febrer i el 10 de Març el seu inici, i el seu final entre el 22 de Març i el 25 d’Abril.
Però un cop explicat el que significa l’època de Quaresma, us en parlaré de la seva representació més coneguda, sobretot i evidentment entre el món dels infants: la Vella Quaresma.
La Vella Quaresma adopta la forma d’una vella arrugada i xaruga amb set cames, una per cada setmana de Quaresma. Va vestida com una vella del segle XIX, amb davantal, mocador al cap, normalment robes fosques i porta un bacallà en una mà, i un cistell ple de verdures i arengades a l’altre. Tot i que a vegades havia portat, un bacallà a cada mà, o un bacallà en una mà i en l’altra una graella. Sigui com sigui, tot plegat és símbol de les prohibicions de l’època de Quaresma en que no es podia menjar carn. I era una manera de mentalitzar als infants de que durant aquelles setmanes havien de menjar peix i verdura.
Durant els dies que dura el Carnaval, la Vella Quaresma i el Rei Carnestoltes mantenen una lluita aferrissada on s’acaba imposant l’ordre, la clama, l’austeritat i el dejuni de la Vella Quaresma per damunt de la festa boja i el desordre imposat pel Rei Carnestoltes durant una setmana.
Segons diu la tradició, els menjars abundants eren substituïts per sopes d’oli, verdura i aigua, i només es podia menjar bacallà els diumenges.
Durant els dies que dura el Carnaval, la Vella Quaresma i el Rei Carnestoltes mantenen una lluita aferrissada on s’acaba imposant l’ordre, la clama, l’austeritat i el dejuni de la Vella Quaresma per damunt de la festa boja i el desordre imposat pel Rei Carnestoltes durant una setmana.
Segons diu la tradició, els menjars abundants eren substituïts per sopes d’oli, verdura i aigua, i només es podia menjar bacallà els diumenges.
Però la Vella Quaresma no és només un personatge típic de les nostres contrades, i és que també rep noms diferents a altres indrets. A les Balears és coneguda com “Sa Jaia Corema” o “S’àvia Corema”, una vella mallorquina que penjaven a la cuina de les cases i que evidentment, cada setmana se li tallava una cama. A Barcelona, a part de Quaresma era coneguda com la “Bacallanera”, al Pla del Bages “La Sarraïna”, i al Roselló “La Patorra”. Antigament quan era el quart diumenge a la tradició mallorquina també es tallava la figura de dalt a baix, per la meita, com a senyal d’entrada en la segona meitat de l’època de Quaresma, un costum que donà el nom de « sa Jaia Serrada » a la figura.
Aquesta tradició mallorquina, s’ha convertit a Porreres en una festa popular, anomenada “Mascarada d’es Jai Carnal i sa Jaia Corema” i recuperada als anys 80. Aquesta festa es celebra el quart diumenge de Quaresma i consisteix en un judici públic en que dos ninots de palla són acusats i ajusticiats pel seu mal comportament. La festa acaba amb coca i vi per tothom. Un costum amb el mateix nom perviu també a Catalunya (sobretot al Vallès, Montseny i Plana de Vic) el quart dimecres de Quaresma, quan grups d’infants fan captes de diners a canvi de serrar la vella (la figura de la Quaresma) amb una serra o un xerrac. Ja que la Vella Quaresma, no només podia ser una representació en paper, sinó que també es feia sobre cartró i fusta.També tenen la imatge de la Vella Quaresma a països com Itàlia, França, Suïssa i en alguns indrets de cultura germànica.
La Vella Quaresma ha generat un ric i extens mostrari en la imatgeria popular del nostre país des de fa molts anys. I és que a les llars on hi ha nens i a les escoles és ben habitual penjar la imatge de la Vella Quaresma en un lloc ben visible, de manera que acaba esdevenint un senzill calendari que permet als infants anar comptant les setmanes que queden fins arribar al Diumenge de Pasqua, a part de recordar el tema del dejuni. Antigament, aquesta figura era cremada al foc el mateix Diumenge de Pasqua.
En altres indrets, la Quaresma era representada amb un bacallà sec del que hi penjaven set arengades (Camp de Tarragona), o bé mitjançant neules de les que havien sobrat per Nadal, en una pràctica encara viva en moltes poblacions de Mallorca.
És només a partir de finals del segle XVIII i principis del segle XIX que es popularitza la imatge de la Vella Quaresma tal i com la coneixem avui en dia, a través d’una estampa que les peixateres penjaven a les seves botigues. Es tractava d’una dona, a vegades jove i bonica, i altres vella, arrugada i antipàtica que en una mà sostenia un bacallà i en l’altre un cistell ple d’arengades i verdures, fet que recordava als possibles compradors que es trobaven en època d’abstinència i que era un bon moment per a comprar peix, sobretot bacallà. Per tant, en un inici, la Vella Quaresma era una espècie de reclam publicitari, era màrqueting popular.
Així que ja ho sabeu, la Vella Quaresma, va néixer com una imatge per vendre més peix. Tota una història i una curiositat per a un personatge tan popular i estimat pels més menuts.
Així que ja ho sabeu, la Vella Quaresma, va néixer com una imatge per vendre més peix. Tota una història i una curiositat per a un personatge tan popular i estimat pels més menuts.
.jpg)
.jpg)
La vella Quaresma representa l’època que ve després del Carnaval.
És una vella dejunadora i vegetariana, enemiga del rei Carnestoltes. Té set cames!!!, una per a cada setmana d’aquest període que ve després del Carnaval, i que dura 40 dies.
Durant el regnat de la vella Quaresma no es poden cometre excessos com, per exemple, menjar molt.
Durant els dies de Carnaval, el rei Carnestoltes i la vella Quaresma mantenen una lluita. La vella Quaresma acaba guanyant, i s’abandonen les lleis del rei Carnestoltes: els banquets, la festa boja i el desordre donen pas al dejuni, a l’ordre, a la calma.
Segons la tradició, els menjars abundants es canvien per un règim de sopes amb oli, verdura i aigua. Només els diumenges es podia menjar peix. Per això, la vella Quaresma porta sempre un tros de bacallà.
La Vella Quaresma
Hi havia colles de les que sortien a berenar en començar la quaresma,
que, quan tornaven al capvespre, amb els components
mig embriacs, feien una processó presidida per un ninot que representava
la Quaresma.
El ninot figurava una vella, amb un collaret fet d’arengades; les
faldilles i el cos del vestit eren coberts de fulles de col i d’altres
verdures, i anava coronada amb espinacs i fulles de bleda; a la
cintura duia uns rosaris fets de castanyes ben grosses.
Un costum força generalitzat era el de penjar, a un lloc visible de
la casa, una figura de paper o de cartró retallat que representava
la Vella Quaresma, amb un bacallà a la mà dreta i una cistella
de verdures o una graella a la mà esquerra.
Per sota de les faldilles li sortien set peus, que figuraven les set
setmanes que durava. Per dur el compte de dejuni, la gent cada
diumenge arrencava un peu al ninot. L’últim li arrencaven el
diumenge de Pasqua Florida
.jpg)
